L’estiu és llarg i sense escola solem buscar opcions per a què els nens i nenes llegeixin una mica. Aquí us presento una opció! Lectura individual, però compartida en grup a la biblioteca de Vilobí d’Onyar.

I per què, els déus antics, els clàssics, els de Grècia i Roma? Per a què, coneixer-los? Per a què, reconèixer-los? Quin interès poden tenir en les nostres vides quotidianes?

Atlas i el món sobre seu 🌍.
Circe i el circ 🎪
Zeus ⚡i el poder
Hermes i Amazon 🚙.
Eco 🔊 i Narcís 🌾
Diana i una 🎯
Bacus 🍇 i les seves 🐆🐆
Caront i les ànimes 🛶 💰

Llegirem. I si ens costa fer-ho, potser algú ho pot fer per nosaltres, ajudar-nos-hi una mica i, fins i tot, és permès anar al club havent llegit poc o gens. Fem-nos-ho fàcil, permetem-nos entrar en la lectura des del gust, i no des de l’obligació.

Amb l’activitat que ja tinc a punt, tindrem accés a móns fantàstics plens de bestieses, desastres, tragèdies, ingeni, solucions, càstics,… I veureu com tot aquest llegat, forma part, encara, del nostre món.

Activitat gratuïta!

Inscripció: a la biblioteca de Vilobí d’Onyar.

Natura, simplicitat i molta poètica per aquest nou taller intensiu que tindrà lloc a Can Tarrés (Estanys de Sils) aquest proper juliol! Tots els detalls aquí!

Així com una família no és – només- un grup de persones vivint sota un mateix sostre, el llenguatge no és – només- un grup de lletres posades en fila índia sobre un paper. I, doncs, quin és l’element ens fa ser família? Quin és l’ingredient que ens fa ser comunicació? És el rol, la funció.

Aquest element invisible que va cosint les paraules per sota i per dins, és la sintaxi. Ella és qui va donant funció, va posant ordre amb intenció i claredat.

Què passaria en una família si donéssim el rol de mare a la filla de 5 anys? Problemes, oi? I si al pare, carregat d’acció, no el deixéssim realitzar? Més problemes, oi? Per aquest camí, ben aviat, tindríem una família desestructurada, una frase incorrecta, agramatical, inconnexa. (Figureu-vos tot de gent desperdigada corrent pel menjador.)

Quan les paraules no concorden, se’ns trenquen els missatges, no funcionem. Falta sintaxi. I parlem de llengua i parlem – també- de nosaltres mateixes, de com alhora som mares i filles i germanes i tietes i àvies (i, a poc a poc, disfuncionalment, van apareixent rols adquirits que acumulem per suplir les animadores, el personal de neteja, les mestres…).

I com ho farem, doncs, per què tot aquest malabarisme concordi? Doncs amb sintaxi: cabassos de sintaxi!

Subjecte. Predicat. Nom, verb, determinant, pornom, adverbi, preposició. Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, -los, -vos- -me, li, ho, en, em. Ho volem tot, però ho volem al seu lloc.

A l’hivernacle treballo el llenguatge i la sintaxi des d’aquesta dimensió, ajustant els rols, aprenent a mirar el lloc que ocupa cada paraula i facilitant la relació cap a l’expressió i la comunicació. Al final, l’anàlisi de frases resulta ben apassionant.

@alhivernacle /669292451/ alhivernacle@gmail.com

Dins la percepció circular del temps, les dones que ens trobem en el camí del cercle de la “Terra màgica”, hem anat seguint el fil d’un hivern que se’ns ha fet llarg: ens hem sentit caduques, despoblades, silencioses… Potser mai havíem sentit amb consciència com la fredor ens ha paralitzat la saba. Ens hem acompanyat en aquest moment incòmode i ara, que arriba la primavera, gaudim encara més de la seva arribada: el magraner, que donàvem per mort, està brotat d’unes tendres fulles vermelloses. Hem resistit.

La terra fa per a nosaltres. Ens hem sentit dins el seu corrent. Les nostres estacions, no es fan des del cap. Ens les dona la nostra pròpia matèria, recordant-nos que nosaltres som i venim de la terra. Que comenci la primavera!

Viure a la intempèrie, per segons quina espècie, és dur. Fer florir els talents en plena gelada podria ser arriscat. Però… i si trobo un espai arrecerat, per créixer? I si m’atreveixo a expressar-me en un espai protegit, pensat expressament des de la calidesa i la cura?

Avui obro les portes d’un nou projecte: L’hivernacle. Un espai on, entre el seu sostre i parets, les persones, s’afermin en el seu creixement fins a florir. L’hivernacle vol ser suport per aquells qui necessitin un temps per cultivar-se, per escriure’s i per llegir-se. L’excusa d’aquest procés personal, seran tallers d’escriptura creativa, propostes de suport lector, projectes de foment del gust per a la lectura, de la millora ortogràfica, de sintaxi i literatura.

The show must go on!

Llegir 1 v. tr.  Distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres.

I aquest verb que es diu tan ràpidament, és costós d’aconseguir:

Distingir (vista), els sons (oïda – fonació- articulació) figurats per lletres (mà-motricitat). I, és clar, a més, ens cal poder entendre el què hem desxifrat. Déu n’hi do, és un procés ben complex. Si t’interessa un reforç de lectura per posar els fonaments a lloc i que, a poc a poc, puguem contactar amb el plaer de llegir, a L’hivernacle hi ha un projecte per a tu: Construïm la lectura, consulta’l!

Quan diem que “no li agrada llegir”, a què ens referim exactament? Potser ens referim a què li és dificultós contactar amb la història que evoquen les paraules escrites? Potser ens referim a què l’esforç per accedir a la comprensió se li fa ingent? Potser ens referim a què no li agrada abordar sol un repte tan gran,i que potser per a ella o ella, llegir era estar a l’empara d’un adult estimat que el feia somiar.

I si llegir s’ha anat convertint en fer feliços els adults sota el lema del “més ràpid”, “més pàgines” i “més bona lletra”? I si divertir-se ja no forma de l’objectiu? Potser ens convé recuperar el contacte amb el plaer de llegir i no importa si molta o poca lletra. Potser ens convé recuperar l’experiència de gaudir al voltant i dins el llibre.

Aquesta és la proposta que us ofereixo des de L’hivernacle, un espai on no només recuperar la màgia de la lectura sinó crear-la, desvetllar-la i gaudir-la en grup, assaborint cada llibre, cada conte, cada proposta i treure’n tot el suc. Trobareu els detalls d’aquesta proposta si consulteu els Menjatrames.