A mi no m’agradava llegir.

A mi m’agradaven algunes històries, i si me les podien explicar, millor!.

Des de ben petita em vaig sentir atreta per un tipus molt concret de narracions, covades en la oralitat, en la intimitat de seure a la vora del foc i ser narrades per alguna (s)àvia .

Eren històries fabuloses, truculentes i fortetes, carregades de poesia. Jo llavors no en tenia ni idea de què era un símbol o una metàfora, però jo sentia clarament el seu efecte. Més tard, vaig anar posant nom a tots aquests elements que em van anar regalant un bagatge ple de recursos per afrontar la meva pròpia vida. Així, els mites es van convertir en els meus companys de viatge per anar aprenent el món.

No us enganyaria pas, si us digués que els mites són una eina excel·lent per contactar amb un món poc lògic, i per tant, molt útils per desvetllar la creativitat. Tampoc us enganyaria si us digués que els mites ens poden portar a conèixer una gran quantitat de figures literàries i a establir un contacte estret amb la poètica.

Però mentiria si us digués que jo adapto i reescric mites per això. No, no ho faig per això: ni per a la creativitat, ni per a la poètica.

Ho faig perquè assaborint aquests relats tan particulars, m’he entès, m’he sentit i m’he conegut. I no només això, també, en moments complicats, aquests relats m’han inspirat visions i maneres d’afrontar la meva realitat concreta amb la saviesa de les seves veus antigues, experimentades, avalades per anys i panys d’experiència.

I és que els mites ens porten les primeres arrels humanes. Sobre seu, hem anat construint, després, la resta d’històries. D’alguna manera ells ens sostenen i ens expliquen qui som i, és clar, no puc fer més que estar-los agraïda.

Avui em sento feliç de presentar-vos aquests relats que a mi tant m’han acompanyat i m’acompanyen encara.

En aquestes adaptacions, he procurat mantenir el sentit de cada mite facilitant-lo al públic familiar. Les escenes més cruentes de cada relat han estat matisades i suavitzades, per tal de preservar el món tendre i primerenc dels infants, sense posar en risc l’harmonia que els fa sentir a resguard. Tanmateix, no he volgut estalviar els passatges que, malgrat la seva foscor, donen sentit a la grandesa de cada mite. Estem fets de llums i ombres, això és el que ens expliquen el mites, portadors de veritats que brollen de les paraules com una font antiga i primera.

A més a més, he caigut en l’enamorament més absolut davant les il·lustracions de la Laia Giménez (@lalai.ilustra) que ha vestit les meves paraules amb el seu art meravellós, fabulós i diví, tan indicat per a aquestes narracions.

Avui us poso a l’abast l’antic mite de “El rapte de Proserpina”. Aquest mite ens parla d’una joveneta que, mentre collia floretes al prat, va ser raptada al món subterrani. Que per què va ser raptada? Això és el què cal que cadascú descobreixi.

Bon viatge a les profunditats de la teva terra!

Pots consultat les activitats d’aprofitament aquí.

Encàrrecs i aportació

Pots fer-me l’encàrrec a través del correu-e: alhivernacle@gmail.com o de les xarxes socials @lhivernacle_marta_maso

Aportació: 20€ (+ despeses d’enviament si necessites que t’ho fem arribar per correu postal)