Dins la percepció circular del temps, les dones que ens trobem en el camí del cercle de la “Terra màgica”, hem anat seguint el fil d’un hivern que se’ns ha fet llarg: ens hem sentit caduques, despoblades, silencioses… Potser mai havíem sentit amb consciència com la fredor ens ha paralitzat la saba. Ens hem acompanyat en aquest moment incòmode i ara, que arriba la primavera, gaudim encara més de la seva arribada: el magraner, que donàvem per mort, està brotat d’unes tendres fulles vermelloses. Hem resistit.

La terra fa per a nosaltres. Ens hem sentit dins el seu corrent. Les nostres estacions, no es fan des del cap. Ens les dona la nostra pròpia matèria, recordant-nos que nosaltres som i venim de la terra. Que comenci la primavera!