Aconseguir llegir (i entendre el que llegim!) no és senzill. Sovint es diu que els infants es relacionen amb la lectura en acord amb el seu procés maduratiu, però això no és del tot cert. Dic que no és del tot cert perquè, si bé en les diverses etapes del desenvolupament infantil les capacitats cognitives es van desplegant, no és automàtic que aquestes capacitats es posin al servei del procés lector dels infants.

I és que llegir és una convenció, un invent, un codi. Aprendre aquest codi és difícil: per les orelles sentim un so que, als ulls, es transforma en un dibuixet que pot tenir moltes formes (majúscules, minúscules, lletra de pal, lletra lligada, lletra d’impremta,…). I no només això, després, a més a més, aquestes grafies les hem d’aprendre a fer amb les nostres pròpies mans, amb la precisió d’un llapis en unes mans que els queda encara molt per aprendre. És, certament, un procés ben complicat. Potser el més complicat que afrontaran les criatures al llarg de tot el seu procés educatiu.

Moltes vegades, el que veiem és que els infants, davant el repte de llegir, hi aboquen totes les seves capacitats, i això reclama un gran esforç per part dels nens i nenes. Hi ha infants que abocant-hi tot el que tenen, obtenen l’èxit de poder accedir al significat del codi que estan aprenent, i això resulta molt gratificant: pot tenir accés al coneixement de tot allò que li interessi a través dels llibres, i se li obre un univers.

Però què passa quan un infant hi posa tot el que pot i no aconsegueix descodificar? Doncs, molt possiblement, el que pot passar és que quan hagi provat de llegir dues, tres, quatre, cinc vegades, sense èxit, detesti llegir. L’experiència de llegir li ha proporcionat frustració i estrès. És més, si aquests intents frustrats de descodificació es mantenen, i l’infant no aconsegueix trobar nous camins per afrontar la lectura des de les seves capacitats, podria arribar a desenvolupar una dislèxia. Si a més a més, l’infant nota pressió per passar a escriure, el moment d’estrès pot ser massa i que aquest infant no vulgui ni sentir parlar de lletres ni de llegir

Tenint en compte aquests elements, m’he proposat ajudar els infants a gaudir del seu propi procés lector, és a dir, m’ofereixo a fer-los costat al llarg de tot aquest procés d’aprendre el llenguatge escrit per tal de construir la SEVA PRÒPIA MANERA DE LLEGIR: al seu ritme, des del seu interès, amb les seves habilitats i debilitats, d’una manera amable i motivada, basada en la confiança i gens en l’exigència.

Quin contra sentit oi, aprendre el gust per a la lectura, patint? Si voleu gaudir llegint, us espero a l’hivernacle!

@alhivernacle / 669292451 / alhivernacle@gmail.com